El màgic cicle del carboni

Una de les lleis bàsiques de la física (Primer Principi de la Termodinàmica) diu que ni la matèria ni l'energia no es destrueixen, només es transformen. Com que la Terra és un sistema tancat, tota la matèria (orgànica i inorgànica) que existeix al nostre planeta és, bàsicament, la mateixa que existia fa 3.500 milions d'anys quan es va iniciar la vida a la nostra petita i blavosa llar còsmica.

Un dels elements essencials en la conformació de l'univers és el carboni, de fet és el quart element més abundant al cosmos, i com a tal, ha estat present al nostre planeta des de la seva formació. El carboni és un dels elements fonamentals per a la vida. Si excloem l‟aigua, els teixits de tots els éssers vius estan conformats en més d‟un cinquanta per cent per molècules de carboni.

Les plantes, a través de la fotosíntesi, són els únics éssers vius que tenen l'extraordinària capacitat de prendre el carboni que hi ha a l'atmosfera, combinant-lo amb l'aigua, i la llum provinent del sol, per transformar-lo en matèria orgànica (cel·lulosa, sucres i midons). Aquesta matèria orgànica constituirà la base de totes les cadenes alimentàries que sustenten la vida a la terra. Aquest és el miraculós principi de totes les cadenes tròfiques del nostre planeta, l'origen del cicle del carboni i la base de tot el que és viu. Mitjançant una cadena de meravelloses reaccions es transforma allò inert, allò químic, la llum, el diòxid de carboni en….vida!

El cicle del carboni

Els àtoms de carboni que les plantes prenen de l'aire per realitzar la fotosíntesi es fan part de totes i cadascuna de les seves molècules orgàniques, i en ser aquestes ingerides per un herbívor (incloent per descomptat l'ésser humà) es fan part de aquest altre ésser viu. Si aquest consumidor primari serveix d'aliment a un depredador, o fins i tot a un carronyer, les seves molècules de carboni són incorporades als teixits d'aquests últims, però com que els teixits de tots els éssers vius s'estan oxidant i reciclant de forma constant, tornant incessantment al medi que ens envolta, sent substituïdes per noves molècules de carboni provinents dels processos biològics d'altres éssers vius, tenim aleshores que les molècules de cada ésser viu van ser en un altre moment part d'altres éssers vius.

Les molècules dels cossos de cada ésser humà que existeix avui van integrar, en un altre temps, els cossos de dinosaures i cedres gegantins del Líban, de superbs tigres de Bengala i d'humils bacteris microscòpics, de delicats papallones monarca i de colossals balenes blaves. Les molècules que conformen els nostres teixits un dia van formar part de les mans amb què Joan el Baptista va vessar aigua sobre el cap del Crist; van ser part del cos del cavall del profeta Mahoma i de la figuera que va acollir a Shidartha quan aquest transitava el camí cap a la pau perfecta del nirvana. Ben sabia del que parlava Jesucrist quan prenent pa (carbohidrats) i vi (sucres fermentats) va dir: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang roman en mi i jo en ell”

Els àtoms que conformen els nostres cossos en algun moment van volar sobre els cims nevats dels Andes i els Himàlaies, van habitar els foscos i freds abismes del fons dels oceans i van ser part i tot de l'immens mar de vida que és l'Amazònia.

Algunes de les nostres molècules orgàniques van estar, durant milions d'anys, sepultades en capes geològiques en forma de petroli i carbó; quan aquests hidrocarburs van ser extrets i cremats van ser respirats per plantes els qui les van convertir en sucres i midons, mateixos que ingerim en els nostres esmorzars quotidians i que vam tornar part de nosaltres en pair-los. Ja el vell Walt Whitman ho va entendre molt abans que qualsevol científic quan al seu monumental poema Fulles d'Herba va dir: “Em cant i em celebro, i em celebro i em canto, i si em cant i em celebro, és perquè et celebro i et canto, perquè cada àtom que et pertany em pertany, perquè tu i jo som la mateixa cosa”.

El nostre cos està fet de pols d'estrelles

Al principi dels temps, als forns estel·lars, les cendres de l'hidrogen provinent de la gran explosió primigènia es van convertir en els primers àtoms de carboni, mateixos que posteriorment donarien origen a la vida a la Terra. De les estrelles ja en venim algun dia, quan el nostre sol convertit en un gegant vermell cremi a la Terra, haurem de tornar. Així ho va visualitzar amb la seva sensibilitat de místic i poeta el Pare Ernesto Cardenal quan en el seu càntic còsmic va dir:

Què hi ha en una estrella?

Nosaltres mateixos.

Tots els elements del nostre cos i del planeta

Van estar a les entranyes d'una estrella.

Som pols d'estrelles!

El famós astrofísic Neil de Grasse també ho ha expressat amb belles paraules: “Molts, en mirar les estrelles, se senten diminuts perquè l'univers és immens. Jo em sento enorme perquè tots els àtoms que em formen van venir d'aquelles estrelles”.

A cada ésser que habita a la terra batega l'alfa i omega de la vida; cada planta, cada animal, cada bacteri és principi i fi, la part i el tot de la meravellosa i màgica trama de la vida.

Quan defensem les altres formes de vida que hi ha a la Terra estem defensant el que ahir vam ser i demà serem. La vida és una sola, ella flueix i batega, neix i es consumeix per tornar a renéixer en una trama eterna i sagrada de la qual l'ésser humà és a penes una part i sobre la qual no tenim cap dret a alterar o destruir. Ecoportal.net

Per Joel Sangronis Padró

1 comentari a «El màgic cicle del carboni»

  1. sembrant milions d'arbres, sostindrem per un temps més la nostra vida al planeta, és una acció que cal implementar des de les llars i les escoles

Els comentaris estan tancats.