El Concepte de Desenvolupament Sostenible

La garantia d‟un equilibri del medi ambient en matèria de recursos i de l‟activitat econòmica són objectius fonamentals del Desenvolupament Sostenible que té en la rigidesa en l‟aplicació de les normes i la transformació dels models de desenvolupament dos dels obstacles que impedeixen que es compleixin tots dos objectius.

L'any 1987 el World Conservation Strategy utilitza per primera vegada el concepte de Desenvolupament Sostenible que amb posterioritat també s'esmenta al celebre Informe Brudland de l'any 1984, realitzat per una sèrie d'experts de temes mediambientals.

El terme en qüestió fa referència a un creixement econòmic susceptible de satisfer necessitats de les nostres societats en termes de benestar, escurçament, mitjà i llarg termini. D'altra banda, estableix la hipòtesi que el desenvolupament ha de respondre a les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures.

La garantia d‟un equilibri del medi ambient en matèria de recursos i de l‟activitat econòmica són objectius fonamentals del Desenvolupament Sostenible que té en la rigidesa en l‟aplicació de les normes i la transformació dels models de desenvolupament dos dels obstacles que impedeixen que es compleixin tots dos objectius.

El terme

Ell acabo no té una definició única, degut essencialment a l'exactitud en la definició. Actualment la temàtica del desenvolupament es mouen múltiples formes i definicions (Desenvolupament endogen, local, sostenible, a escala humana) que fan molt diferents els objectius a assolir pels diversos agents socials, cosa que alguns teòrics plantegen que el desenvolupament sostenible consistiria a sostenir els recursos naturals (Carpenter, 1991), sostenir els nivells de consum( Redclift, 1987) o assolir la sostenibilitat de tots els recursos: Capital humà, capital físic i recursos ambientals(Bojo, 1990).

El desenvolupament sostenible expressa dues idees molt clares: l'ús racional dels recursos naturals i la protecció de l'ecosistema mundial a les figures dels ciutadans (respecte al medi, canvi d'hàbits), ciència (coneixements i solucions) i poders públics (legislació i cooperació amb altres països).

El concepte té un gran atractiu per als mitjans de comunicació i en el conjunt de la societat, ja que és una idea molt generalitzada a tots els grups d'opinió, i el fet de tenir tints solidaris ("no destrossar el planeta per a les generacions futures") ") ha sobredimensionat aquest concepte que s'ha afegit a la màquina del màrqueting (aspecte molt estudiat per Miren Etxezarreta*)

El Desenvolupament Sostenible està articulat en funció de 3 variables:

1. Gestió de recursos (conservació i qualitat dels sòls, control i qualitat de l'aire)
2. Gestió de la mobilitat (ordenació física, gestió del trànsit)
3. Producció i serveis (gestió de residus industrials, comptabilitat ecològica)

La importància del concepte pel que fa al seu significat i l'aplicació pels diferents agents de la societat que el V programa de l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) que abastava des de l'any 1993 fins al 2000 enunciava un títol força clar de l'orientació de les polítiques mediambientals a desenvolupar en els propers anys a l'àmbit europeu; "Cap a un desenvolupament sostenible".

Per Iván Marcos Fernández- Professor del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.