Com frenar el canvi climàtic canviant els nostres hàbits alimentaris?

Frenar el canvi climàtic és el gran repte a què la humanitat ha d'enfrontar-se de forma imminent. Els causants de l'escalfament global no són només la indústria i el transport; els nostres hàbits alimentaris també tenen un cost ambiental notable (cultius, processos d'elaboració, envàs, refrigeració, transport, cocció…). La carn és un dels aliments que té un cost ambiental més gran. El sector ramader és responsable de l?emissió de fins al 18% dels gasos d?efecte hivernacle. La lluita per frenar l'arribada del desastre ecològic més gran de la Història també passa per millorar la nostra alimentació ja que adquirir uns hàbits alimentaris saludables pot salvar el nostre planeta.

El 28 de novembre de 2006, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) va presentar un informe titulat La Llarga Ombra del bestiar (Livestock's Long Shadow) en el qual es demostra que la ramaderia genera més emissions de gasos de efecte hivernacle que els automòbils. Aquesta afirmació és, aparentment, estranya. Què és el que hi ha darrere de la ramaderia industrial perquè aquesta hagi esdevingut insostenible?

La desnaturalització de les nostres vides, especialment en els hàbits alimentaris, ha generat un gran desequilibri al planeta. La ramaderia industrial ha esdevingut un problema insostenible ecològicament i econòmicament, a causa de la gran quantitat d'animals que es “produeixen”, per l'alimentació que se subministra als mateixos i per les condicions de vida amb què se'ls manté. La Llarga Ombra del Bestiar, ha estat dirigit per l'economista agrícola Henning Stenfield. Aquesta anàlisi detallada demostra que la ramaderia és responsable de fins al 18% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i que alhora l'augment del consum de productes carnis és la principal causa de la desforestació de selves, boscos i llençols.

Actualment, sembla que el consum de productes d'origen animal s'ha democratitzat. El bistec diari ja no és un luxe que només es puguin permetre les classes més acabalades. Persones de totes les classes socials consumeixen productes carnis diàriament, cosa que, fa alguns anys, era inimaginable. Tot i això, aquest augment esbojarrat del consum de carn ha comportat conseqüències nefastes per a la nostra salut, per als animals i per a l'equilibri econòmic i ecològic del nostre planeta. L'augment de la quantitat té com a contrapartida la disminució de la qualitat, un gran cost mediambiental i la vulneració sistemàtica dels drets dels animals.

Les granges de l'Era Postindustrial han deixat de ser aquells espais aparentment bucòlics on el bestiar pasturava plagudament en camps verds. Una nau de formigó on els animals es troben confinats i s'alimenten a base de pinsos elaborats amb soja transgènica, beuen aigua barrejada amb antibiòtics i hormones que estimulin el creixement, és el prototip de granja industrial europea dels nostres dies. Aquest sistema es coneix com a ramaderia intensiva, la qual cosa consisteix a engreixar el bestiar en molt poc espai i en molt poc temps, per enviar-lo com més aviat millor a l'escorxador i obtenir una productivitat molt alta i, lògicament, un benefici econòmic més gran. La majoria d'animals destinats al consum humà poden veure el Sol per primera vegada a la vida, el dia que són traslladats a l'escorxador en camió. El resultat d'aquest procés és una carn barata, però ocasiona innombrables patiments als animals, que és nociva per a la nostra salut i per a la del nostre planeta.

Per què la ramaderia contribueix al canvi climàtic?

Les claus bàsiques que configuren la responsabilitat de la ramaderia en l'augment de la temperatura global són dues: en primer lloc, l'existència massiva de bestiar no integrat al medi i, en segon lloc, la concentració.

Primer: L'existència Masiva de bestiar:

El bestiar boví encapçala la ramaderia a nivell global. Actualment, hi ha aproximadament 1.250 milions de caps de bestiar boví (bos taurus) a tot el Món. En cap moment de la Història ha existit semblant quantitat desorbitada de bòvids ni de les altres espècies que són utilitzades com a bestiar.

Els sistemes de ramaderia intensiva i/o industrial permeten que es produeixin més animals dels que correspondrien en el marc de l'equilibri natural. En estat salvatge mai no haurien nascut tants bòvids, porcins o pollastres, ja que aquesta superpoblació hauria condemnat l'espècie a l'extinció. La domesticació ha fet possible aquesta proliferació determinada per la selecció artificial, de manera que els animals neixen per voluntat humana i aquests depenen de l'ésser humà perquè els subministri aliment.

La sobrepoblació de bestiar ha comportat que el 30% de la superfície terrestre del planeta estigui ocupada per pastures i granges industrials. L?espai que ocupa tot aquest bestiar és la primera peça de l?engranatge d?un sistema de producció d?aliments que ha resultat ser inviable.

Amb l'augment del consum de carn, cada cop més massa forestal és destruïda per convertir-se en camps de pastura, però això no és el pitjor. La segona peça condueix cap a una funció encara més complicada, tot aquest bestiar ha de ser alimentat, per tant, cada cop, més massa forestal és destruïda per convertir-se en camps de cultius per elaborar pinsos. Tot això no genera només un desequilibri ecològic important, també genera un desequilibri econòmic.

El 26 de maig de 2008, a l'article Poseu-vos a dieta, publicat al diari El País, Josep Borrell, President de la Comissió de Desenvolupament del Parlament Europeu, afirmava que “Si Malthus aixequés el cap, creuria que la competició pels aliments escassos no és entre humans, sinó entre humans i animals. I, a més, ens diria que la producció de carn no és “rendible” en termes de balanç de recursos (terra, aigua, calories vegetals)”. Per produir un quilogram de carn, el bòvid ha de consumir prèviament una mitjana de deu quilos de proteïna vegetal. El porcí quatre i les aus entre dues i tres.

ovelles ramaderia

El consum carni dels països desenvolupats ha comportat que el 78% del total dels cultius globals (cosa que equival al 33% de la superfície terrestre del planeta) es destini a la fabricació de pinsos i farratges per a engreixament de bestiar. Si la demanda de carn no fos tan elevada, no caldria criar tants milions de caps de bestiar, per tant, tampoc caldria alimentar-los i els cultius que es destinen a la fabricació de pinsos podrien destinar-se directament al consum humà i eradicar així el problema dels 850 milions d'éssers humans mal nodrits, però, és més, ni tan sols caldria l'ús de tanta superfície de terra, ja que es podria alimentar tothom amb menys cultius.

La veritat és que pretendre que els sis mil milions d'éssers humans que compartim la Terra puguem accedir al mateix nivell de consum diari de productes d'origen animal, suposaria un autèntic dèficit en terres i aigua, ja que no hi ha prou superfície cultivable per alimentar tant bestiar. Frenar el consum de carn és frenar la demanda de terres, cosa que es tradueix a frenar el problema de la desforestació.

La superpoblació de bestiar no exigeix ​​únicament superdemanda de terres i conseqüentment desforestació. El sistema digestiu dels remugants (vaques, ovelles, búfals i cabres) és la causa de l'emissió del 37% del total de les emissions de gas metà (CH2), un gas fins a vint-i-tres vegades més nociu que el diòxid de carboni (CO2 ). Òbviament, aquests animals sempre han produït metà, però no havia existit mai semblant quantitat de caps de bestiar.

El desequilibri quantitatiu i la no-integració d'aquests bòvids al medi ha generat un gran problema a l'atmosfera derivat de les emissions de metà produït als seus estómacs. Una sola vaca pot produir fins a nou-cents litres de metà al dia. El problema del metà ha estat pres molt seriosament pel govern neozelandès, un dels més actius en la lluita contra el canvi climàtic, el qual ha implantat la Flatulence Tax, és a dir (i, encara que ho sembli, no és cap broma) un impost als ramaders per la contaminació generada pel metà de les flatulències de les vaques.

Correlació entre consum de carn, desforestació i cultius transgènics; Què passa amb la soja?

Fins fa molt pocs anys, la indústria ramadera feia servir farina d'ossos i restes càrnies per elaborar els pinsos per alimentar el bestiar. Aquest tipus de pinso, efectivament, engreixava molt i molt ràpidament, però va resultar ser el factor determinant de la malaltia de la vaques boges (Encefalopatia espongiforme bovina) que va causar un veritable desastre a Europa. De les vaques boges hauríem d'aprendre una lliçó que sembla que encara no n'hem après.

No podem desnaturalitzar l'alimentació a un animal herbívor només perquè ens interessi econòmicament. Per tractar com a meres màquines de producció de carn els animals, es va posar en risc la salut d'una població majoritàriament desinformada, provocant una crisi vergonyosa que mostrava un gran menyspreu per la vida. Des de llavors, els pinsos proteínics s'elaboren a base de farina de soja (majoritàriament transgènica), farina de blat de moro o farina de peix. Pel seu valor proteínic i el cost menor, la farina soja s'ha convertit en la principal matèria primera per a la fabricació de pinsos, un producte la demanda del qual és altíssima perquè la demanda de carn és també altíssima.

La soja (Glycine Max) és una lleguminosa d'origen asiàtic apreciada pel seu gran valor nutritiu, especialment pel seu alt contingut proteínic. Les poblacions orientals han consumit soja des de temps immemorials i se n'han beneficiat de les propietats. El cultiu de soja és un factor molt valuós si s'efectua en el marc d'un cultiu per rotació estacional, ja que fixa el nitrogen als terres. En canvi, el monocultiu de soja comporta desequilibris ecològics si es manté perllongadament.

La soja no és un invent de la manipulació genètica, però, malauradament, la majoria de soja dels nostres dies ja no és aquella soja tradicional que aportava múltiples beneficis i el seu cultiu tampoc no segueix la rotació estacional. Les virtuts de la soja han resultat molt atractives per a les empreses de manipulació genètica de llavors per poder oferir una solució als productors de carn barata. Aquest és el perquè del desastre ecològic generat pels que han manipulat i reinventat la soja a la seva conveniència.

La manipulació genètica de plantes ha permès crear una llavor de soja altament resistent a l'herbicida selectiu Roundup (fabricat per la corporació Monsanto), cosa que causa una importantíssima pèrdua de biodiversitat i el monocultiu d'aquesta soja en grans extensions de forma prolongada causa un gran desgati del terra. Les planes dels Estats Units, Brasil, Argentina, Bolívia, Paraguai i Uruguai són les grans productores de soja transgènica a nivell mundial. La corporació nord-americana Monsanto és la productora de la llavor, la qual tenen patentada de manera que obliguen els camperols a pagar regalies sobre part de la collita que utilitzin per tornar a sembrar, a més de vendre'ls l'herbicida al qual és resistent.

La gran expansió d'àrees destinades al monocultiu de soja transgènica ha estat una de les causes principals de la desforestació de selva tropical. Tot i que les selves tropicals només ocupin el 6% de l'àrea terrestre del planeta, concentren els espais amb més biodiversitat i tenen més capacitat per suprimir el diòxid de carboni (CO2), per tant, són imprescindibles per contrarestar l'efecte hivernacle.

La prohibició de l'ús de les farines càrnies a l'elaboració de pinsos ha disparat la demanda de soja. Avui dia, el cultiu de la soja representa el 26% del total de la producció global. Només al Brasil es cultiven 52,3 milions de tones de soja cada any. La majoria d'aquesta producció s'exporta a Europa i als Estats Units per a l'engreixament de bestiar, aquest és el perquè de tanta producció de soja. El transport marítim o aeri de soja, lògicament, també té costos ambientals.

Els qui consumeixen hamburgueses aptes per a vegetarians elaborades amb soja, en realitat, consumeixen menys soja que aquells que consumeixen hamburgueses de carn ja que cal tenir en compte el balanç final. No és la soja destinada al consum humà la que destrossa les selves, sinó la soja destinada a l'engreixament de bestiar. Cada quilo de carn acumula entre cinc i deu quilos de soja i setze mil litres daigua.

La comercialització de soja transgènica de pitjor qualitat no es destina al consum humà, però la carn dels alimentats amb soja transgènica se serveix cada dia, sobretot, en restaurants de cadenes de menjar ràpid. Els efectes que la soja transgènica tractada amb herbicida Roundup pot provocar sobre la salut humana encara es mantenen en una gran incertesa, però la corporació Monsanto acumula nombroses demandes de damnificats a diferents països.

Segon: La concentració del bestiar en granges industrials:

Però, a més de la sobrepoblació d'espècies domesticades per al consum humà, la concentració en espais reduïts (ramaderia intensiva) provoca que el problema de l'emissió de gasos s'agreugi encara més. L'emissió de gasos no deriva només de les flatulències dels remugants sinó també de l'acumulació de les deixalles i l'orina.

Antigament, el bestiar pasturava en camps i els seus fems eren aprofitats sent absorbits de forma natural per la terra. Actualment, les grans concentracions d'animals generen excés de fems. L'acumulació de totes aquestes deixalles en poc espai suposa massa quantitat per poder ser absorbida per la terra. És així com destrueixen el sòl i contaminen les aigües subterrànies.

Aparentment, els fems no hauria de ser un problema, ja que és matèria orgànica i s'hauria d'aprofitar com a adob per als cultius. Però la quantitat excessiva i, sobretot, l'alimentació desnaturalitzada del bestiar no permeten que es compleixi aquest procés natural. Per garantir que l'engreix sigui el més ràpid possible, animals herbívors que haurien de tenir una alimentació fibrosa són alimentats amb pinsos proteínics.

Aquests pinsos contenen més proteïnes de les que aquests animals poden metabolitzar, a causa d'aquesta alimentació no adequada, les seves deixalles no serveixen com a adob, al contrari, esdevenen nocius per al terra. Pel que fa a l'alimentació no adequada del bestiar cal tenir en compte dos aspectes molt importants que afecten directament el medi ambient i la nostra salut.

D'una banda, la granja industrial manté animals confinats, cosa que és molt poc higiènica ja que es donen les condicions òptimes per a la proliferació de tot tipus de malalties infeccioses. Per evitar desastres sanitaris, es barregen grans quantitats d'antibiòtics amb l'aigua i el menjar. Aquests antibiòtics són, en part, expulsats a través de l'orina, per això fan malbé els ecosistemes aquàtics i la nostra salut quan ens mengem el bistec.

A més de metà, les tones de fem acumulades a les granges industrials provoquen la formació de dos gasos que el Protocol de Kyoto estableix que s'han de reduir imminentment. L'acumulació de fems allibera grans quantitats de nitrogen, que en la seva reacció amb l'oxigen forma l'òxid nitrós, conegut també com a gas del riure.

L'òxid nitrós (N2O) és fins a dues-centes vegades més nociu que el diòxid de carboni (CO2). L'alimentació proteínica accentua més el problema causat per aquest gas, ja que a la biomassa es troben de forma natural grans quantitats de nitrogen en forma de proteïnes. Quan els remugants ingereixen proteïnes, el nitrogen que expulsen a través dels seus excrements i orina és més reactiu i facilita encara més la formació d'òxid nitrós. El 65% del global d‟emissions d‟aquest gas deriven de la ramaderia.

El segon gas deriva de l'acumulació de fems barrejats amb orina. És el compost de nitrogen o amoníac (NH2), el qual es forma a partir de l'evaporació de l'orina i de la humitat dels fems (molt especialment l'avícola). La contaminació per amoníac és molt greu a nivell regional perquè causa acidificació del sòl i contaminació d'ecosistemes aquàtics, a més de contribuir a la formació de la pluja àcida i causar malalties respiratòries i altres tipus d'irritacions. El 68% de les emissions globals d'amoníac provenen del sector ramader.

Al balanç final, l'estudi elaborat per la FAO també ha conclòs que el 9% del global d'emissions de CO2 deriven d'activitats relacionades amb el sector ramader, com ara transport de bestiar, transport de farratges, funcionament de maquinària d'escorxador, plantacions de farratge, etc. L'emmagatzematge de fertilitzants, adobs i ús de pesticides i herbicides alliberen nitrogen i amoníac, a més d'altres substàncies pernicioses.

Reflexions:

El president del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), Rajendra Pachauri, va recomanar als ciutadans europeus i nord-americans reduir el consum de carn com a mesura per combatre el canvi climàtic. "S'hauria de menjar menys carn.” Segons va declarar Pachauri al Parlament Europeu en resposta a la pregunta d'un eurodiputat que li va preguntar sobre els comportaments que els ciutadans haurien d'adoptar contra l'escalfament global. “La gent estaria més sana i els països també en sortirien beneficiats”. Pachauri, en declaracions al diari britànic The Observer, va fer una interessant reflexió “És més fàcil reduir el consum de carn que prescindir del transport”.

L'excessiu consum de carn de societats com la nostra és perniciós per a la salut perquè està relacionat amb diverses malalties: obesitat, hipertensió, diabetis, osteoporosi, càncer de còlon (entre altres), malalties coronàries, accidents cardiovasculars, etc. Molt abans que es conegués la relació entre la ramaderia i el canvi climàtic, les autoritats sanitàries ja havien advertit per motius de salut que es consumien proteïnes d'origen animal en excés.

Ara, sabent el mal que aquesta dieta desequilibrada causa al nostre planeta tenim encara més raons per aprendre a alimentar-nos millor. Reduir la ramaderia significa reduir els camps destinats a cultius de farratges. Aquest pot ser el primer pas per començar la supressió dels cultius tansgènics i recuperar massa forestal i sistemes dagricultura tradicionals, a més, permetria que milions de tones de cereals destinades a farratges fossin destinades directament al consum humà. Els desequilibris ocasionats pels excessos de la carn ens permeten afirmar que un vegetarià a més de respectar la vida de totes les espècies és un activista en defensa del nostre planeta i d'aquells que pateixen malalties derivades de la malnutrició. www.ecoportal.net

Helena Escoda Casas - Activista de LLIBERA!
http://www.liberaong.org