Per què són importants les muntanyes?

L'Organització de les Nacions Unides va declarar l'any 2002 com l'Any Internacional de les Muntanyes en reconeixement del rol crucial que les muntanyes exerceixen a la nostra vida. Cada dia, un de cada dos habitants del planeta sacia la seva set amb aigua originada a les muntanyes. Són 3.000 els milions de persones que depenen del flux continu d'aigua potable neta d'aquestes torres d'aigua.

Al contrari del que es pot pensar pel gran moviment migratori des de les zones rurals a les grans urbs, les poblacions de muntanya creixen un 1% cada any. La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació) estima que uns 770 milions de persones viuen a regions muntanyenques. Avui dia ja es compten entre les poblacions més pobres, més famolenques i marginades del planeta.

La causa més gran d'aquesta descoratjadora situació que pateixen aquests col·lectius és el caos generat per conflictes i guerres. El 1999, 23 dels 27 majors conflictes armats al món es van desenvolupar en regions muntanyenques. Això comporta que la població sigui incapaç de realitzar tasques fonamentals per al seu suport com sembrar i collir cultius, els pocs aliments que existeixen són exigits pels soldats i, de vegades (no precisament esporàdiques), les terres agrícoles estan sembrades amb mines. La tasca sempre àrdua de recuperar-se d'una guerra es converteix en una carrera d'obstacles per la supervivència.

La inseguretat alimentària (conseqüència directa del creixement demogràfic) és un altre motiu a destacar que porta aquestes poblacions a aquesta situació de penúria, juntament amb períodes de fam. Aquests són motivats pel canvi que fan els camperols en abandonar les pràctiques d'agricultura tradicionals per mètodes insostenibles en terrenys muntanyosos fràgils.

No només les persones pateixen. Les muntanyes comencen a experimentar una gran deterioració pels canvis climàtics, la contaminació, l'explotació minera i el turisme. Aquestes activitats augmenten el risc de desastres com ara inundacions o despreniments de terra. La biodiversitat d'aquests "gegants naturals" es troba entre les més grans gràcies a l'extraordinària gamma d'elevacions i climes existents als ecosistemes verticals. Aquesta riquesa es demostra que de les 20 plantes que proveeixen el 80% dels aliments del món, sis van tenir el seu origen a les muntanyes. La patata va ser trobada per primera vegada als Andes del Perú, el blat de moro a la Serra de Mèxic i el sorgo a les terres altes d'Etiòpia.

Una cinquena part del territori mundial està constituït per muntanyes

Però els governs no sembla que siguin conscients de la seva importància i necessitat per a la vida. En comptes d'intentar dur a terme polítiques per a la implantació de pràctiques de conservació innòcues per al medi ambient, obliden aquests territoris. Però recorden a l'hora de rebre ingressos motivats per aquests ecosistemes. És el cas de les regalies. Són tarifes imposades per un govern per poder afrontar els costos totals de conservació i ús sostenible dels recursos.

El govern nepalès va instaurar una tarifa de 50.000 dòlars per expedició que pretengui ascendir l'Everest. Un 30% d'aquest impost havia de ser destinat a la neteja i al treball de desenvolupament de la comunitat establerta al voltant de la muntanya. Actualment aquestes xifres són lleugerament inferiors a allò acordat i encara que es complissin no es podria arribar a l'objectiu marcat. Són pocs els casos en què l'import íntegre d'aquest impost és destinat finalment marcat. Tal és el cas de Rwanda, on per poder observar els goril·les cal pagar 200 dòlars per visita que són destinats a la conservació del Parc Nacional des Volcans.

La globalització ha tingut efectes negatius a les àrees de muntanya a causa de les distorsions del mercat. Per contrarestar-los, el mes de maig passat va tenir lloc a Suïssa la Conferència Internacional sobre Agricultura Sostenible i Desenvolupament Rural a les Regions de Muntanya, organitzada per l'Oficina Federal Suïssa d'Agricultura en estreta col·laboració amb la FAO. Com a objectius destacaven la compensació que cal donar a les poblacions de muntanya per la conservació del medi ambient, a més de facilitar la instauració de cultius que permetin un desenvolupament sostingut. Sembla que el camí a prendre per poder acabar amb la fam ha de seguir aquesta direcció, malgrat la bena que s'han posat als ulls alguns governs.

La Declaració demana el reconeixement dels drets de les comunitats rurals, de les poblacions indígenes i les tribals, així com l'accés als aliments, a l'aigua potable i als serveis bàsics com l'educació, la salut, la sanitat, l'habitatge i la energia. Combatre l'erosió dels sòls, la degradació de les terres, la desforestació, la pèrdua de biodiversitat, la interrupció dels fluxos d'aigua i la retirada de les glaceres són vímets bàsics per a la conservació i millora de la situació de les muntanyes.

Les muntanyes del món són molt més importants per a la vida de la Terra del que molts de nosaltres creiem. Estan tan vives com els oceans i són determinants per al nostre benestar. Si la situació no canvia, en els propers anys anirem veient com aquests ecosistemes mil·lenaris cediran davant la plaga coneguda més gran: l'home.

* Per Christian Sellés
periodista