Com es va originar la Cultura del Consum?

Gairebé tot allò que comprem NO és essencial per a la nostra supervivència, ni tan sols fins i tot per a les comoditats humanes bàsiques, sinó que està basat en l'impuls, la novetat, un momentani desig. I hi ha un preu ocult del consum que nosaltres, la natura i les futures generacions haurem de pagar per tot això.

La majoria de les persones amb qui parlo avui dia saben que la humanitat està fent un mal terrible sobre els sistemes de suport vital del nostre planeta, que ens proporcionen aire i aigua nets, sòl i biodiversitat.
Però alhora se senten tan insignificants entre 6,2 bilions de persones que qualsevol cosa que puguin fer per alleugerir el nostre impacte sobre la natura sembla trivial.
Sovint em pregunten: què hi puc fer jo?
Bé, què tal si ens fixem en els nostres hàbits de consum?
No fa gaire temps, la frugalitat i senzillesa es consideraven virtuts. Però ara dues terceres parts de la nostra economia es basen en el consum. No s'hi ha arribat per casualitat.

Un fet històric

El mercat de valors es va enfonsar el 1929 desencadenant la gran Depressió que va sumir el món en terribles penúries.
La segona guerra mundial va ser el catalitzador de la recuperació econòmica. L'enorme base de recursos d'Amèrica, la seva productivitat, l'energia i la tecnologia es van posar al servei de la guerra i aviat la seva economia anava sobre rodes. Amb la victòria imminent, el consell d?assessors econòmics del president es va veure obligat a buscar la manera de transformar una economia de guerra, per a la pau.

Poc després de la fi de la guerra, l'analista de mercat Víctor Lebow expressava una possible solució: “La nostra economia, enormement productiva, exigeix ​​que fem del consum el nostre estil de vida, que convertim comprar i utilitzar béns, en autèntics rituals, que busquem la nostra satisfacció espiritual, la satisfacció de l'ego, en el consumir... necessitem que es consumeixin coses, es cremin, se substitueixin, i es llencin, tot això a un ritme cada cop més ràpid”.

El consell d'assessors econòmics del president Eisenhower va declarar: "el propòsit últim de l'economia americana ha de ser produir més béns de consum." No una millor atenció sanitària, educació, habitatge, transport, lleure, o menys pobresa i gana, sinó proveir de més i més coses els consumidors.
Quan les coses es dissenyen perquè estiguin ben fetes, i siguin duradores, arriba un moment en què els mercats se saturen. Per aconseguir un mercat sense fi s'introdueix l'obsolescència ràpida (pensem en cotxes, roba, ordinadors...) I amb allò d'un sol ús, quan un article es fa servir una vegada i es tira, el mercat mai no arribarà a la saturació.

Però els productes de consum no es creen del no-res

Els productes que consumim procedeixen del material de La Terra, i quan ja no serveixen seran tornats a ella com a escombraries i residus tòxics. Cal a més energia per extreure la matèria primera, processar, fabricar i transportar aquests productes; mentre l'aire, l'aigua i el terra es contaminen a molts punts del cicle vital d'un producte. En altres paraules, allò que consumim té efectes directes sobre la natura.

I a més hi ha costos socials i espirituals. Allen Kanner i Mary Gomes escriuen a "The All-Consuming Self": "La compra d'un producte nou, especialment un dels cars com un cotxe o un ordinador, típicament produeix un esclat immediat de plaer i plenitud, i generalment proporciona estatus i reconeixement al comprador, però a mesura que la sensació de novetat s'esvaeix, el buit torna a amenaçar de tornar. La solució habitual per al consumidor sol ser centrar la seva il·lusió en la propera i prometedora compra.

Al final, és una cosa que va més enllà del plaer o l'estatus: comprar coses es converteix en una exigència impossible de sadollar. Paul Wachtel escriu a "La pobresa de la Riquesa": "Tenir més coses i més noves cada any s'ha convertit no ja en una cosa que volem, sinó una cosa que necessitem. La idea d'una major i sempre creixent abundància s'ha convertit en el centre de la nostra identitat i seguretat, i quedem atrapats com l'addicte ho està per la droga.

Consum innecessari

Gairebé tot allò que comprem no és essencial per a la nostra supervivència, ni tan sols fins i tot per a les comoditats humanes bàsiques, sinó que està basat en l'impuls, la novetat, un momentani desig. I hi ha un preu ocult que nosaltres, la natura i les futures generacions haurem de pagar per tot això.

Quan el consum es converteix en la raó mateixa per a l'existència de les economies, mai no ens preguntem "Quant és suficient?", "Per què necessitem totes aquestes coses?", o "Som una mica més feliços?"

Les nostres decisions personals com a consumidors tenen repercussions ecològiques, socials i espirituals. És hora de re-examinar algunes de les idees més profundes subjacents darrere dels nostres estils de vida.

* Autor: David Suzuki
Títol original: "Consumer culture is no accident"
Traducció de: Ramón Santos www.ramonsantos.com