Algues, molt de ferro, calci i altres beneficis per a la salut

Comparades amb els productes lactis, les algues proveeixen fins a un 10% més de ferro i calci. A les civilitzacions orientals tradicionalment s'ha reconegut la importància de les algues com a aliment per enfortir la sang, el cor i el sistema circulatori.

Però no només és coneguda i reconeguda la seva faceta alimentària, també s'ha comprovat que les algues tenen efectes antibacterials, antiviral i anticancerosos. Així mateix s'ha descobert que diversos tipus d'algues redueixen els nivells de colesterol a la sang, prevenint la hipertensió i arteriosclerosi, millorant el metabolisme de greixos. A més, diverses varietats d'algues contenen anticoagulants sanguinis, similars a l'heparina, l'anticoagulant natural de la sang.

Les algues són també famoses a aconseguir resultats ràpids en bellesa. Una aplicació d'algues pot reduir un abdomen en 3 cm i un altre tipus d'algues poden esborrar les arrugues durant 14 hores en menys de 2 minuts

Algues i Alimentació

L'ús d'algues marines a l'alimentació humana està molt estès Això ha generat el desenvolupament de diverses tècniques de cultiu i la creació d'una complexa xarxa de comercialització.

Si ens remetem als receptaris tradicionals de les comunitats costaneres trobem antecedents de l'ús d'algues a l'alimentació principalment al Japó, Corea i la Xina, però també a Europa, Canadà i Amèrica del Sud.

Actualment, juntament amb el desenfrenat ús d'additius i productes artificials –entre ells diversos derivats industrials de les algues– es revaloritzen alguns productes naturals. És el cas dels que provenen de les dietes dels pobles d'Orient, com les algues.

La conveniència de fer servir aquests productes naturals des del punt de vista dietètic és motiu d'estudi dels professionals corresponents. Però és indubtable que algunes espècies són particularment agradables pel seu sabor i textura, per la qual cosa seria possible introduir-ne fàcilment l'ús als mercats nacional i sud-americà.

En general les algues que seran utilitzades en alimentació són sotmeses a processos de conservació per assecat o en envasos hermètics (conserves). Només a les illes del Pacífic perdura el costum de consumir fresques algunes espècies pel fàcil accés que hi tenen les comunitats humanes litorals.

Les tradicionals fulles de “hoshi-nori” consumides al Japó es preparen pràcticament totes a partir de Porphyra de cultiu i per mètodes mecanitzats. El producte obtingut és després comercialitzat d'una acurada classificació. Aquesta alga és coneguda a Xile sota el nom de “luche”, i se la consumeix pràcticament sense una altra elaboració que un assecat o torrat.

L'espècie més freqüent i abundant de Porphyra a la Patagònia és Porphyra columbina, el talo de la qual és relativament gruixut. Després d'assecar-la, torrar-la lleugerament i moldre-la adquireix un sabor agradable que l'habilita com a condiment d'arròs, peix i salses. Combina molt bé amb salsa de soja per amanir tota mena de plats calents i també amb pollastre, peixos i verdures en farcits de pastissos, bunyols i empanades. El seu color brillant i fosc i el seu sabor marcat permeten utilitzar-la per empolvorar canapès i donar varietat a farcits de sandvitxos, maioneses per embotits i menjars tant estàndard com dietètiques -baixes en colesterol-.

Una alternativa és l'elaboració de “laver-bread”, similar al produït a Swansea –Gales-, en base a diverses espècies de Porphyra.

Un altre alga que podria comercialitzar-se -sobretot a la zona sud del país on la col·lectivitat xilena la utilitza-, és Durvillaea antarctica. Tot i això les zones de col·lecció d'aquesta espècie es limitarien a punts molt específics i de difícil accés a Terra del Foc. S'expèn seca en lligats i es cuina principalment en guisats, reemplaçant per la textura a la carn. El sabor -si bé és particular- no és desagradable i accepta molt bé el tipus de condiment tradicional al nostre país.

Les províncies patagòniques estan avaluant la possibilitat del desenvolupament de la seva aqüicultura com a alternativa econòmica. Les aigües lliures de pol·lució de les nostres costes permeten el cultiu d'Undaria, una alga exòtica que serveix de base per a la producció de wakame. Aquesta alga posseeix un valor interessant al mercat internacional ja que el seu consum ha crescut a Orient aproximadament cinc vegades en els darrers 50 anys. El quilogram d'Undaria fresca té un preu estimatiu de 0.8 dòlars nord-americans. Seria interessant desenvolupar-ne la utilització com a forma de control de la seva excessiva proliferació.

Les algues verdes del grup de les Ulvals i afins, especialment Ulva i Enteromorpha, han estat aprofitades comercialment en la producció de farines per a l'alimentació d'aus, pel seu contingut en carotens.

La utilització d'Ulvales en alimentació humana no és gaire elevada. Tot i això, en llocs on l'ús d'algues no és tradicional són fàcilment acceptades -com a Uruguai, on es consumeix Ulva en algunes localitats costaneres-.

A Comodoro Rivadavia -Chubut, Argentina- es van dur a terme proves pilot sobre l'acceptació de menjars freds i calents sobre la base d'Enteromorpha i Ulva amb els resultats encoratjadors.

Una barreja de Monostroma, Enteromorpha i Ulva és comercialitzada com “aonori”, que s'utilitza per assaonar plats de “sashimi” -peix cru-. L'única espècie de Monostroma observada fins ara al litoral patagònic és Monostroma undulatum. Aquesta espècie té sabor i aroma molt agradables mentre està fresca i és una mica difícil d'assecar.

Són plantes marines, que igual que les terrestres, necessiten llum, tenen clorofil·la, arrels, tiges...; encara que la seva estructura és molt menys complexa. Moltes s'utilitzen en l'alimentació, en cosmètica o amb finalitats mèdiques.

Hi ha algues tan simples que estan compostes d'una sola cèl·lula i d'altres de tan grans que formen murs naturals als fons marins. Moltes de les persones la dieta de les quals no sigui estrictament vegetariana ingereixen algues gairebé cada dia, potser sense saber-ho. Encara que no es vegin a simple vista, entre molts altres usos hi ha el de quallar postres fabricades amb llet, gelats, sucs de fruites… Les algues contribueixen a donar a aquests productes alimentaris una textura i aspecte més agradables. A altres països (Japó, Xile, Islàndia, Centre d'Europa, Sud de Gal·les…), les algues són aliments integrants de l'alimentació quotidiana.

Adquirir algues no suposa un gran problema, almenys el producte en estat sec, ja que actualment es comercialitzen a la majoria de les botigues d'herbodietètica i herboristeries. Ecoportal.net