Fatland, com esdevenir un país de grossos i diabètics

Com Estats Units es va convertir al país dels grossos i els diabètics i expandeix la cultura del menjar escombraries a altres països. El sistema alimentari mundial que genera diabetis i obesitat, també genera gana i desnutrició

Greg Crister explica la història al seu llibre com convertir-se en un país de grossos i diabètics (Fatland. How americans became the fattest people in the world) (New York, Houghton Mifflin Co., 2003).

Primer moment. El 1971, Earl Butz era secretari d'Agricultura dels Estats Units, al govern de Richard Nixon. Va ser l?home que va canviar el sistema nord-americà d?alimentació. Al mig de la guerra del Vietnam els costos de producció eren alts i els preus de venda no eren suficients. Els criadors van arribar a sacrificar un milió de porcs nadons per mantenir els preus mentre les mestresses de casa protestaven pels alts preus. Mentre els grangers volien més diners pels seus productes, els consumidors volien més productes pels seus diners.

Per anys, els preus del sucre van ser mantinguts en una estructura mundial supervisada mitjançant un sistema de quotes i preus. Però el 1971, els científics japonesos van trobar una manera més econòmica de produir sucre: la high-fructose corn syrup (HFCS), feta de blat de moro.

La fructosa, a diferència de la sacarosa, pren una ruta diferent al metabolisme humà. Va directament, gairebé intacta, sense transformacions internes, a ser assimilada pel cos. Els biòlegs van trobar que si es fa servir fructosa com a endulcorant principal, es fa més fructosa en el procés metabòlic. Aquestes observacions de la Universitat de Pensylvania van ser desoïdes pel Departament d'Agricultura i, per baixar els preus, la fructosa va entrar en la fabricació de begudes, llaminadures i aliments industrials. Coca Cola i Pepsi Cola van fer servir cent per cent de fructosa altament saturada estalviant vint per cent dels seus costos.

Segon moment. Els britànics van introduir l'Elaeisguineensis (palma africana) a Malàisia a finals del segle XIX. El govern malasi la va subvencionar per donar suport als plantadors pobres. A mitjans dels anys setanta les noves tecnologies la van transformar en un greix comercial estable, adequat per fregir papes i fer dolços industrialment. Les calories resultants eren un problema menor. L'important era el preu increïblement bo. Un assumpte va ser descuidat: l'oli de palmell era un greix altament saturat, pèssim per al sistema cardiovascular, que podia bloquejar les artèries i portar a una mort prematura. Però el vuitanta per cent del pressupost de Malàisia procedia del palmell i els Estats Units necessitaven Malàisia com a aliat al sud-est asiàtic. I l'oli de palmell va ser benvingut fins i tot contra els interessos dels productors nord-americans de soja

Com a resultat daquestes mesures, els preus van caure. Els productes amb densitat de calories van envair els supermercats. En els anys que van seguir, les farines es van fer més i més barates i les porcions de begudes i menjars, més i més grans. MacDonalds va començar a fregir els seus papes en oli de palmell i va construir grans plantes processadores a Malàisia. Era el temps de menjar… i menjar.

Tercer moment. Pels setanta, David Wallerstein, director de la Corporació Mac Donalds, es va adonar que es podia vendre als cinemes bosses cada vegada més grans de popcorn salat, fregit amb oli de palma, incrementant només una mica el preu de producció. Les vendes van pujar sorprenentment i van portar a porcions cada cop més grans de Coca Cola. Així es va arribar al jumbo size, la gran ració que la gent es fica a l'estómac mentre veu una pel·lícula.

Pels anys 2000, investigacions de la Universitat estatal de Pensylvania van mostrar que la fam humana pot ser expandida oferint porcions més i més grans. La dimensió gran és addictiva perquè fa una sensació psicològica de poder.

Per generar utilitats per a ells, els industrials i venedors de franquícies van crear un sistema alimentari mundial que genera diabetis i obesitat. Ens estan convertint a tots, al planeta dels grossos i diabètics. L'assumpte és si ho continuarem permetent. Ecoportal.net

Héctor Béjar
www.hectorbejar.com

Xarxa del Tercer Món

http://agendaglobal.redtercermundo.org.uy