Cuscús, augmenta la teva energia vital

El cuscús s'elabora a partir de la sèmola de blat dur. La sèmola és un producte de mòlta que s'obté en moldre el blat dur fins a obtenir una farina gruixuda, amb una mida de gra d'entre 0,2 i 0,5 mm.

La sèmola de blat dur es pot obtenir de blat cultivat arreu del món, però el cuscús tradicional s'elabora amb sèmola de blat dur cultivat al Magrib, una regió que comprèn els països del Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Mauritània.

La sèmola de blat dur es pot preparar a casa o comprar-la ja preparada. Si es prepara a casa, la sèmola es pot moldre en un molí de pedra o en una liquadora. Un cop mòlta, la sèmola es pot tamisar per obtenir una mida de gra uniforme.

El cuscús refinat perd bona part del contingut nutritiu, sobretot la fibra i certes vitamines. Tot i això, conté encara una elevada quantitat d'hidrats de carboni, en forma de midó. Aquests carbohidrats són una forma idònia de procurar-se una energia que passa a la sang de manera gradual, així com mantenir les funcions vitals de l'organisme.

Les persones amb una activitat física important com els esportistes, sobretot els de resistència, farien bé a incloure'l a la seva dieta diària. A més, la vitamina B1 o tiamina continguda al cuscús (0,16 mg/100 g) el converteix en una font d'energia encara més eficient, ja que els enzims que participen en l'assimilació de la glucosa necessiten aquesta valuosa vitamina del grup B.

Cuscús, totes les proteïnes del blat

El blat -i per tant el cuscús- és un dels cereals amb més contingut en proteïnes, especialment en forma de gluten, cosa que el fa molt nutritiu encara que no apte per a celíacs. Aquestes proteïnes, en ser deficients en lisina, no resulten tan completes com les de l'ou o la soja, però es corregeix incloent a la dieta ingredients rics en aquest aminoàcid essencial, com llegums, productes lactis, peix o llevat de cervesa.

Conté a més molt poc greix, i un bon percentatge d'aquest greix està format per l'àcid gras essencial linoleic, seguit de l'oleic.

El cuscús integral constitueix una bona font de l'antioxidant vitamina E i de vitamines del grup B, que exerceixen en conjunt un efecte sinèrgic que contribueix a la bona salut del sistema nerviós. Pel que fa als minerals, aporta petites dosis de calci, potassi, ferro i zinc, així com quantitats moderades de magnesi i fòsfor, que juntament amb la fibra ajuden a regular el metabolisme.

Estrella a la cuina

El gran avantatge del cuscús a la cuina és que resulta molt més fàcil i ràpid de cuinar que el gra sencer de blat, especialment si s'utilitza la sèmola precuita, que és la que es comercialitza a la majoria de supermercats i satisfets del món. A més, diversifica enormement les possibilitats culinàries del blat, del qual se sol consumir la farina, ja que el gra és menys assequible i necessita una cocció lenta i perllongada.

Amic de les verdures

El cuscús té un sabor nuat, força neutre, que recull bé els sabors i s'impregna fàcilment amb les aromes dels ingredients amb què es cuina.

Pot servir per preparar amanides nutritives i coloristes, ja que els seus diminuts grans daurats contrasten bé amb els verds i els vermells, com al taboulé, en què es barreja amb ceba, tomàquet, julivert i menta amb un amaniment de llimona.

El cuscús sol acompanyar-se de llegums, carns o peixos. La seva textura granulosa és ideal en farcits de pebrots, carbassons o albergínies.

A més, es poden preparar pastissos salats i lleugers. En absorbir el brou els grans s'inflen i enduren, i no es necessita ou per donar consistència. Aquests pastissos es poden cobrir amb qualsevol tipus d'hortalisses, xampinyons o verdures de fulla o amb formatge.

Per aromatitzar-lo es pot fer servir estragó, menta, cardamom, claus d'olor, safrà, coriandre o pebre.

També cal tenir en compte que el cuscús és delicat i una mica sec. Això obliga a servir-lo amb un bon amaniment, preferiblement una salsa lleugera que flueixi bé i deixi els grans solts.

A més de plats salats, el cuscús permet preparar dolços amb sucre integral, mel, panses o fruita, o enriquir amb aromes com canyella, flor de taronger o llimona. Aquí en pots trobar moltes receptes per preparar-ho

Santi Ávalos (cuiner)