Substituir la ramaderia per reduir les emissions globals

És un fet que la ramaderia és una de les principals activitats humanes que contribueixen al canvi climàtic. La producció de carn, llet i altres productes animals requereix grans quantitats de recursos, com ara terra, aigua i energia, i genera emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, com el metà i el diòxid de carboni.

Segons un estudi publicat a la revista Nature Communications, si d'aquí al 2050 canviem el 50% dels productes animals per altres d'origen vegetal es reduiria un 31% els gasos amb efecte d'hivernacle que emet el sector agrícola i ramader. A més, aquesta mesura ajudaria a aturar la degradació de boscos, ja que la ramaderia és una de les principals causes de desforestació.

En concret, l'estudi va estimar que el canvi dietètic podria reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle en un 31%, la contaminació de l'aire en un 29% i la contaminació de l'aigua en un 18%. A més, l'estudi va estimar que el canvi dietètic podria ajudar a conservar uns 60 milions d'hectàrees de boscos.

Per descomptat, aquest canvi no seria fàcil d'implementar, ja que requeriria canvis significatius als nostres hàbits alimentaris. Tot i això, és una mesura necessària si volem reduir el nostre impacte en el medi ambient.

Reconquerir terreny per als boscos

La reforestació de les terres alliberades de la producció ramadera podria tenir un impacte significatiu a la millora del medi ambient. Els boscos tenen un paper fonamental en la regulació del clima, la protecció de la biodiversitat i la provisió de serveis ecosistèmics.

L'estudi estima que la reforestació de les terres alliberades de la producció ramadera podria doblar els beneficis climàtics i reduir a la meitat el futur declivi de la integritat dels ecosistemes d'aquí al 2050. Aquests beneficis serien possibles si la reforestació es duu a terme de forma sostenible, tenint en compte la diversitat forestal i els serveis ecosistèmics que els boscos proporcionen.

La superfície restaurada podria contribuir fins a un 25 % a les necessitats mundials estimades de restauració de terres que es plantegen per al 2030 al Marc Mundial de Biodiversitat de Kunming-Montreal de la Conferència de les Parts (COP) del Conveni sobre Diversitat Biològica. Això és un gran èxit, ja que la restauració de terres és una de les principals prioritats per a la conservació de la biodiversitat i la mitigació del canvi climàtic.

Transició i adaptació de la ramaderia

Els autors de l'estudi reconeixen que el bestiar és una font d'ingressos i aliment valuosa per als petits agricultors dels països en desenvolupament. La ramaderia pot proporcionar una font dingressos estable i segura, i pot ajudar els agricultors a diversificar els seus ingressos. A més, la ramaderia pot tenir importants funcions culturals a aquestes comunitats.

Tot i això, també és cert que el canvi climàtic amenaça els mitjans de subsistència d'aquests petits ramaders. El canvi climàtic provoca canvis en els patrons climàtics, que poden afectar la producció d'aliments i el benestar del bestiar. Alhora que està provocant la degradació dels recursos naturals, com l'aigua i el sòl, cosa que dificulta la producció ramadera.

Per tant, és important trobar maneres de reduir l'impacte ambiental de la ramaderia sense perjudicar els petits agricultors.

Amb una acció política i de gestió ràpida i eficaç, és possible assolir una transició del sistema alimentari que sigui socialment justa i sostenible.

Què fer com a consumidors?

Eva Wollenberg, coautora de l'estudi, afirma que cal molt més que el "Dilluns sense carnper reduir les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle que impulsen el canvi climàtic. L'estudi a què fa referència mostra que un canvi dietètic cap a una dieta més basada en plantes podria tenir un impacte significatiu en la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, la millora de la qualitat de l'aire i l'aigua i la conservació dels boscos.

Les "carns" vegetals no són només un producte alimentari nou, sinó una oportunitat decisiva per assolir objectius de seguretat alimentària i climàtics, alhora que s'aconsegueixen altres de salut i biodiversitat a tot el món. Tot i això, aquestes transicions suposen un repte i requereixen una sèrie d'innovacions tecnològiques i intervencions polítiques.

  • Menjar menys carn i més verdures, llegums i fruits secs.
  • Triar carns més sostenibles, com ara el pollastre i el peix de cultiu sostenible.
  • Consumir productes animals d'origen local per reduir l'empremta de carboni.
  • Preparar els nostres propis menjars a casa, per tenir més control sobre els ingredients.

A més, per promoure la transició cap a una dieta més basada en plantes caldria:

  • Educar les persones sobre els beneficis ambientals i de salut duna dieta basada en plantes.
  • Fer que les “carns” vegetals siguin més accessibles i assequibles.
  • Donar suport a la investigació i el desenvolupament de noves tecnologies per a la producció de "carns" vegetals.
  • Adoptar polítiques que incentivin la producció i el consum de carns vegetals.

Si tots fem el nostre esforç per reduir el consum de productes animals, podem contribuir a protegir el medi ambient i assegurar un futur sostenible per a tothom.

Ecoportal.net

Amb informació de: https://www.agenciasinc.es/