Tomàquet prevé càncer de pròstata

El tomàquet, una sucosa hortalissa estrella de les amanides d'estiu, aporta nutrients de gran poder antioxidant que protegeixen davant del càncer i potencien la salut.

El tomàquet va sortir d'Amèrica amb els conqueridors espanyols i va ser molt ben rebut a tot arreu. El seu color vermell intens, que atrau la mirada com si volgués reclamar l'atenció sobre les seves qualitats, és degut al licopè, un pigment antioxidant que protegeix davant de diversos tipus de càncer, malalties cardíaques i degeneratives.

Vermell saludable

En el tomàquet madur, el licopè representa més del 80% dels carotens, seguit del betacarotè, amb un 5%, el fitoè o el fitofluè. El licopè no es converteix en vitamina A com el betacarotè, però el consum és recomanable pel seu destacat efecte antioxidant: protegeix les cèl·lules dels radicals lliures responsables de la degeneració dels teixits que porta a les malalties cardiovasculars, el càncer i l'envelliment prematur .

Prevenció davant de diversos tipus de càncer

El licopè té afinitat per determinats teixits del cos humà. Tendeix, per exemple, concentrar-se en la pròstata, cosa que explica que ajudi a prevenir el desenvolupament del càncer en aquest òrgan. Un estudi realitzat a la Universitat de Harvard (Estats Units) durant sis anys va revelar que el consum d'un mínim de deu racions setmanals de tomàquet o productes derivats reduïa un 45% les possibilitats de desenvolupar càncer de pròstata. A més, el licopè millora la resistència de la pell davant de la radiació solar cancerígena i disminueix la incidència dels tumors de boca, cervell, coll, mama, pulmó, estómac i còlon.

També es relaciona amb la prevenció de la degeneració macular –principal causa de ceguesa en persones més grans de 65 anys–, els trastorns de les vies urinàries i les malalties neurològiques com el Parkinson i l'Alzheimer.

Tomàquet, bon amic del cor

El tomàquet és un aliat del cor per diverses raons. El licopè redueix el colesterol LDL o «dolent», que produeix arteriosclerosi, per la qual cosa menjar tomàquets contribueix a reduir la incidència de malalties cardiovasculars. També s'ha descobert que a la gelatina que envolta les llavors hi ha un component que, sense ser antioxidant, també redueix el dany ocasionat pels radicals lliures. Es coneix com a «factor del tomàquet P3» i prevé la formació de trombes a les artèries i, per tant, complicacions cardiovasculars com l'infart de miocardi.

Sabor i frescor a la taula

El tomàquet és una de les estrelles de la cuina mediterrània, ja que es pot fer servir en tot tipus de plats, ja sigui en sòlid o líquid, en cru o cuit, en salat o dolç. En amanides, en sopes fredes, com el gaspatxo i salmorejo, o bé fregat al pa i amanit amb oli d'oliva, es converteix en un company extraordinari.

A més de prendre's en cru, el tomàquet és essencial en sofregits i farcits, salses per a pasta, i resulta exquisit preparat al forn, al vapor o en forma de milfulls.

Compra i conservació

Cal triar-los segons l'ús que se'ls donarà. Algunes varietats de luxe són els tomàquets raf, els cor de bou i els de Montserrat. Els mallorquins o de penjar resulten idonis per untar el pa. Els de pera es fan servir en salses i conserves. I els cherry, en amanides, canapès i broquetes. En qualsevol cas s'aconsella triar-los ecològics, ja que en aquests la densitat de nutrients i compostos químics és més gran.

Amb l'excedent de tomàquet es poden fer conserves i melmelada, o assecar-los, partits per la meitat i col·locats a la reixeta del forn a foc suau diverses hores.

M. Núñez i C. Navarro (salut) i Mercedes Blasco (cuina)