Poma, controla el teu colesterol

La poma, suau i lleugera, és una gran fruita preventiva. A més d'actuar com un bàlsam digestiu, depura i ajuda a regular el colesterol.

La poma aporta principalment hidrats de carboni en forma de sucres (12,5%), majoritàriament fructosa i, en menor proporció, glucosa i sacarosa. Conté molt poques proteïnes i greixos. Entre les vitamines destaca la C: una poma pot cobrir el 30% de les necessitats diàries. També aporta una mica de vitamina E (0,32 mg/100 g), potassi (140 mg) i fòsfor (10 mg), encara que tot això en petita proporció.

En vista de tan poc cridanera composició nutricional, resulta difícil imaginar les extraordinàries propietats que fan de la poma un autèntic aliment medicina, però és que aquesta fruita incorpora substàncies fitoquímiques que no aporten energia però que són molt beneficioses:

Pectina. Un hidrat de carboni que no s'absorbeix a l'intestí i que forma la major part del que anomenem fibra soluble. Reté aigua i forma gels que actuen com una emulsió que absorbeix deixalles a l'intestí i facilita l'eliminació de toxines amb la femta.

Àcids orgànics. Representen entre l'1% i l'1,5% del pes de la poma. Igual que els cítrics, aquests àcids produeixen en metabolitzar-se un efecte alcalinitzant (antiàcid) a la sang i als teixits. A més, renoven la flora intestinal, eviten les fermentacions i actuen com a dentifrici natural.

tanins. La poma és, després del codonyat, una de les fruites amb més contingut en tanins, que són astringents i antiinflamatoris.

flavonoides. Presents en moltes fruites i hortalisses, impedeixen l'oxidació de les lipoproteïnes de baixa densitat (substàncies que transporten el colesterol a la sang). Això evita que el colesterol es dipositi a les parets.

Boro. Aquest mineral intervé en nombroses funcions de lorganisme. Una és la de facilitar l'assimilació del calci i el magnesi, per la qual cosa contribueix a prevenir la osteoporosi. La poma és una de les fruites més riques en bor.

A totes aquestes substàncies es deuen les moltes propietats d'aquesta fruita senzilla però prodigiosa: antidiarreica, laxant, diürètica, depurativa, hipolipemiant, colerètica, tonificant del sistema nerviós, alcalinitzant, antioxidant. Per això, el consum diari convé tant a persones sanes com malaltes.

Poder preventiu de la poma

Menjar dues o tres pomes diàries durant diversos mesos és molt eficaç per regular el nivell de colesterol. D'una banda, la pectina absorbeix les sals biliars a l'intestí, una de les primeres matèries a partir de les quals l'organisme fabrica colesterol. De l'altra, els flavonoides inhibeixen l'agregació plaquetària, de manera que es redueix el risc d'infart de miocardi. La poma també disminueix la tendència a la formació de càlculs biliars.

Per als diabètics la poma és ideal per dues raons: una bona part del seu sucre està en forma de fructosa, que no necessita insulina per entrar a les cèl·lules i, en segon lloc, la pectina ajuda a regular l'alliberament de sucres. que permet que el pas a la sang sigui lent i progressiu.

Estrella a la cuina

La poma forma part de nombroses tradicions gastronòmiques. A Europa la trobem a l'amanida Waldorf, les tatins franceses, als äpfelstrudel d'Àustria i Alemanya, les pastes de full, les salses per al rostit i els crumbles anglesos, els bunyols de poma, les pomes fornejades o les farcides de carn del receptari català . A Amèrica pastissos, purés i farcits tenen sovint la poma com a protagonista. A Àsia s'empra en fregits, chutneys, amanides, macedònies i arrossos tipus pilaf, en què s'utilitza arròs integral que, perquè quedi tou i solt, es remull i salta prèviament a la paella.

Rosa Guerrero (salut) i Montse Tàpia (cuina)