Albergínia, anti colesterol i anti oxidant

Aquesta hortalissa, lleugera i digestiva, és una gran aliada davant del colesterol. El delicat sabor de l'albergínia és un clàssic a les cuines asiàtica i mediterrània, admet una infinitat de sofisticades combinacions.

Brillant, carnosa i compacta, la popular albergínia és molt apreciada a tota la cuina mediterrània i de l'Orient Mitjà, a més d'un tresor per a la salut per la seva poca aportació calòrica, els seus antioxidants i sobretot la seva capacitat per afavorir l'eliminació del colesterol: absorbeix igual de bé els greixos amb què es cuina que el colesterol que circula per l'intestí.

Amiga de la calor

l'albergínia (Solanum melongena) pertany, al costat del tomàquet, el pebrot i la patata, a la família de les solanàcies. Es cultiva en climes càlids i secs, ja que suporta bé les temperatures altes i malament les baixes. En créixer amb la calor, la millor època per comprar-les és de juny a octubre.

Una de les virtuts de l'albergínia és la lleugeresa. Salta a la vista: 17 calories per 100 grams és menys energia de la que aporten la bleda o la carxofa. Ara bé, aquesta energia és la de l'albergínia crua. Si es fregeix, nansa, salta o prepara de qualsevol forma en què s'utilitzi greix, la seva aportació calòrica pot ser molt superior, ja que una de les seves qualitats gastronòmiques és que absorbeix amb gran facilitat el greix. Només cal dir que uns 100 grams d'albergínia fregida aporten de 250 a 300 calories.

Una altra qualitat destacable de l'albergínia és la seva absència de greix. Per descomptat que els vegetals, en general, tenen pocs greixos, però no sempre un 0% com en aquest cas. Vegetals com el julivert, els espinacs o la carxofa aporten una mica de greix.

La dosi de potassi considerable i mínima de sodi és un altre dels avantatges que ofereix l'albergínia a l'organisme, ja que les dues variables són essencials per cuidar el sistema cardiovascular. Evidentment, sempre que es cuini de forma adequada i sense gaire sal.

Albergínia. Fibra anticolesterol

La fibra de l'albergínia, a banda de regular el trànsit intestinal, ajuda a rebaixar el nivell de glucosa i colesterol de la sang. Per això és interessant consumir-la sencera, amb la pell i les llavors, i si és possible sense que estigui excessivament cuita.

No es pot obviar tampoc la seva aportació de folats, tan necessaris per a les primeres setmanes de l'embaràs.
L'albergínia és, així mateix, pobra en hidrats de carboni. Això, juntament amb la seva aportació de fibra, la fa adequada per a les persones diabètiques.

Eficaç protecció antioxidant

Entre els múltiples beneficis de l'albergínia hi ha la seva riquesa en antioxidants. I no només per la vitamina E, que conté en certes dosis, sinó per múltiples substàncies que s'han vist darrerament amb provats efectes antioxidants. Una, per exemple, són els àcids fenòlics.

A la pell es troben també els pigments responsables del seu color morat, les antocianines. Aquestes pertanyen al grup dels flavonoides, d'acció antioxidant, i se'ls atribueix efectes antivirals i hemostàtics: un altre motiu més per menjar l'albergínia amb pell, sobretot si escau de cultius de confiança.

Albergínia, la reina estival

Per triar unes albergínies saboroses, suaus i tendres cal fixar-se a la pell: ha de ser brillant, llisa, uniforme i consistent, sense arrugues ni taques, amb el color que li correspongui i la tija verda.

Per eliminar la seva lleu amargor cal tallar-la, salar-la i deixar-la reposar uns 15-30 minuts. Després es passa per aigua, s'escorre i s'asseca. A més de suavitzar-la s'evita que, en fregir-la, absorbeixi molt d'oli. Si es vol evitar la sal es pot ruixar amb suc de llimona.

És important saber que mai no s'han de consumir crues, ja que contenen uns alcaloides tòxics que només es destrueixen per efecte de la calor. Es consumeix rostida, a la planxa, farcida, fregida, bullida, arrebossada, gratinada, en pastís, en crema, en amanida, en confitura, com a part d'un farcit, com a guarnició, amb pasta, arròs, combinada en guisats de verdures, en truita...

Dra. Magda Carlas (salut) i Montse Tapia (cuina)