Bleda, font de vitamines, minerals i de ferro

La bleda és rica en nutrients i pobra en greixos. Els números demostren aquesta afirmació: 200 g de bledes (una ració normal) aporten 38 calories (només el 2% del que cal al dia) i, no obstant, cobreixen el 27% de les necessitats diàries de potassi, el 30% de calci, la meitat del ferro, gairebé la meitat del ferro magnesi, el 100% de la vitamina C, el 25% de la vitamina E, dos terços de la A, i fins i tot un 7-8% de proteïnes. Tots aquests nutrients es mantenen pràcticament íntegrament una vegada cuita la bleda.

Només cal esmentar, en contra, que conté una mica d'àcid oxàlic per la qual cosa s'ha de consumir amb moderació en cas de càlculs renals o litiasi renal.

Un ram de virtuts

El consum regular de bleda és útil en molts problemes de salut:

Estrenyiment.-Per la seva riquesa en fibra resulta molt eficaç.

hemorroides.-La decocció de les seves fulles és un bon remei local.

Diarrees.- Aporta minerals que ajuden a recuperar la pèrdua de sals.

Estómac.-Alleuja els problemes estomacals i intestinals.

Vies urinàries.-Molt útil per als problemes dels ronyons i de les vies urinàries. Augmenta el flux d'orina i alleuja les irritacions.

Acne.-La bleda ajuda a millorar alguns problemes de la pell com l'acne.

Anèmia.-Gràcies a la seva riquesa en ferro, resulta molt eficaç per combatre-la.

Bleda a la cuina

Encara que de sabor més suau i tiges més gruixudes, les propietats culinàries de les bledes són molt semblants a les del seu parent l'espinac, per la qual cosa el seu tractament a la cuina és pràcticament el mateix.

Abans de cuinar-les convé rentar-les bé amb aigua freda ja que solen contenir terra. Cal tenir en compte que, com que el seu volum disminueix molt en cuinar-les, es poden calcular fins a 300 o 400 g de bledes per comensal. Per aquesta mateixa raó cal ser molt mesurats a l'hora d'afegir-hi la sal, ja que es concentren molt els sabors i és fàcil que quedin excessivament salades.

Compra i conservació

Cal preferir les bledes fermes i cruixents, sense taques marrons i amb les fulles ben acolorides. Es tracta d'una hortalissa fràgil que es conserva poc temps a la nevera, uns cinc dies (sense rentar i en una bossa de plàstic perforada). Les fulles es congelen bé després d'un blanqueig de dos minuts ja comentat.

Dr. Daniel Bonet (salut)/Santi Ávalos (cuina)